En els meus viatges a través de la ironia -figura lingüística que encara no entenc-, he tingut certes situacions on s´han produit no pocs malentesos, -malentesos on de fet, qui realment no ha entès res, tot s´ha de dir, he estat jo mateix més que no pas el meu interlocutor-. Així que per evitar aquestes certes situacions que transporten certament a lamentables confusions, anunciaré d´entrada i ben alt que el que m´ha estat revelat fa una estona en el meu habitual passeig matutí, no conté en absolut el més mínim bri d´ironia i que el que ara anunciaré s´ha d´interpretar literalment en la justa mesura de cadascú i amb bona esperança. Així doncs, exposat i conclòs aquest aclariment, anunciaré aquesta revelació que per un irreprimible fenomen d´expansió psíquica no puc guardar per més temps.

Aquest matí passejant entre semàfors i panots, a l´alçada de Muntaner amb… ara no puc precisar-ho però segur que era entre Diagonal i Aragó, he tingut el pressentiment que a la frase següent exposaré. Pressenteixo que la setmana que ve, dimecres a les dotze del migdia concretament (avui és dilluns així que encara hi ha temps per fer de tot), hi haurà una dràstica i literal reducció d´estupidesa. Sí sí tal com sona. Dràstica i literal reducció d´estupidesa. No puc donar detalls ni filigranes només: dràstica i literal reducció d´estupidesa. Suposo que Algú instigat per velles manies preguntarà. Per què? Com? I l´única resposta serà: per oblit.

Ramon Vira-Sol