Tres quarts de dotze del matí.
Estirat al llit i els ulls clucs. El cap lent mig desperta mentre el pensament s´estira i comença a fluctuar. Enmig de fluctuacions juganeres, de sobte, una frase enigmàtica agafa protagonisme i sento la necessitat d'escriure-la: els grans canvis sempre es produeixen al llit. Mentre retinc la frase al cap, imagino com m'aixeco del llit, camino cap a l'escriptori, agafo paper i llapis i escric la frase. Estirat al llit i amb els ulls clucs demoro l'absurda i esclava necessitat que atorga el suposat i anhelat sentit.
Ramon Vira-Sol


Imagino que el passat dissabte es va produïr algun canvi... o no?