Sempre m´ha semblat adequat agrair el gest de qualsevol que ens faci un favor. És per això que, aprofitant que el pròxim 1 d´Agost farà deu anys d´un favor que d´alguna manera m´ha seguit afectant fins avui, vull tornar a donar les gràcies pel seu gest a la truita a la francesa que literalment em va salvar la vida.

D´aquell divendres 1 d´Agost del 97, recordo que era un migdia d´aquells allargassats més a prop de l´hora del te que del vermut quan, acabat de llevar del llit, vaig adonar-me que em trobava a la cuina. Decidit a col.laborar amb el meu estómac, vam acordar sense discussió i per unanimitat un ascètic menú de plat únic. Què tal una truita a la francesa sense guarnició?

Ingredients:
- un ou de gallina (preferiblement dels grossos)
- oli
- sal

Disposat com estava a transformar un ou gros de gallina en una truita a la francesa, vaig iniciar tot el pertinent procés d´elaboració. I va ser en un precís instant del pertinent procés d´elaboració que la truita a la francesa literalment em va salvar la vida.

La cosa va anar així: estava jo davant la paella amb el fogó encès a sota i amb una cullera de fusta gran modelant la clàssica forma oblonga de la truita a la francesa quan, en un d´aquests pertinents temps morts que brinda la cuina per deixar fregir els aliments a gust personal, la truita a la francesa es va comunicar amb mi. I com es comunica una truita a la francesa quan encara s´està fent a la paella? Doncs prenent formes diverses. I així va ser com davant la meva sorpresa i incredulitat, la truita a la francesa va acabar agafant tota sola una inequívoca forma de taüt. Evident forma de comunicació! La truita a la francesa m´advertia que em trobava en un imminent perill de mort. En creixent neguit desconcertant, no sé com se´m va acudir acotar el cap i mirar el fogó per descobrir, horroritzat, que aquest desprenia gas però no hi havia flama, amenaçant d´aquesta manera en reproduir l´infern d´Auschwitz-Birkenau. Quan de temps va estar obert el fogó sense flama? No ho sabré mai; tampoc m´importa. Només sé que aquella truita a la francesa em va avisar a temps d´una mort segura i que jo, en senyal d´agraïment, caníbal de mí, me la vaig menjar.

Ramon Vira-Sol

NOTA: A vegades crec que amb l´adveniment de la cuina de vitroceràmica i la cuina de inducció es va perdre alguna cosa; no sé què.